Camí de la Creu on el batec de la terra i el de la fe s’uneixen en una sola veu.
La proposta sorgeix el 1914 arran d’un congrés franciscà celebrat a la Vall de Núria, amb l’objectiu de connectar les diferents ermites escampades per la muntanya. A Núria es respongué ràpidament a la proposta, el 1915 es posà la primera pedra i no s’acabaria fins a 1963, amb la inauguració de la XIV estació. La construcció es va finançar gràcies a donacions de particulars i associacions catòliques.
Conegut com el Camí de les Creus, és un recorregut a l’aire lliure d’un quilòmetre i mig. A diferència del Via Crucis tradicional de 14 estacions, el de Núria en té quinze, ja que inclou la Resurrecció de Jesús. El camí s’inicia a la vall, des del santuari fins a la coma del Clot, on s’erigeix un Sant Crist. A mesura que el sender serpenteja muntanya amunt, el paisatge s’obre com un llibre de pedra i silenci, i cada estació sembla voler elevar la mirada cap al cel.
Representa el moment en què Ponç Pilat, pressionat per la multitud, es renta les mans i cedeix a la petició de crucificar Jesús.
Jesús rep i accepta la pesada creu de fusta sobre les seves espatlles ferides. Simbolitza l'acceptació del patiment per a la redempció.
Aclaparat pel cansament físic, la pèrdua de sang i el pes de la fusta, Jesús es desploma a terra per primer cop durant el camí cap al Calvari.
Una de les estacions més emotives. Jesús es creua amb la Verge Maria enmig de la multitud. El silenci i la mirada entre mare i fill reflecteixen un profund dolor compartit.
Davant la feblesa extrema de Jesús, els soldats romans obliguen Simó de Cirene a carregar la creu durant un tram del recorregut.
Una dona de Jerusalem, coneguda com la Verònica, s'apropa a Jesús i li eixuga la cara suada i ensangonada amb un mocador. Segons la tradició, el rostre de Crist queda imprès a la tela.
Malgrat l'ajuda del Cireneu, la fatiga extrema provoca una segona caiguda de Jesús en el seu camí de pujada al mont Calvari.
Un grup de dones plora de compassió en veure el seu patiment. Jesús s'adreça a elles demanant-los que no plorin per ell, sinó per elles mateixes i pels seus fills.
A punt d'arribar al cim del Calvari, Jesús torna a caure per terra. És la mostra del desgast humà màxim abans de la crucifixió.
Un cop arriba al lloc de l'execució, els soldats romans el despullen en públic per humiliar-lo. Es reparteixen les seves robes fent-les a la sort.
Els soldats claven els peus i les mans de Jesús a la fusta amb claus de ferro davant de la seva mare i altres testimonis.
Després de tres hores d'agonia i de pronunciar les seves últimes paraules, Jesús inclina el cap i lliura el seu esperit.
Josep d'Arimatea i Nicodem demanen permís per desclavar el cos de Jesús. El baixen de la creu i el dipositen als braços de la seva mare, la Verge Maria.
El cos és embolicat amb un llençol net i col·locat dins d'un sepulcre nou excavat a la roca. Es tanca l'entrada amb una gran pedra.
Estació addicional del Via Crucis de la Vall de Núria. Simbolitza el triomf sobre la mort al tercer dia, completant la visió de fe cristiana i d'esperança.
