Amics de Núria LogoAmics de NúriaAdNúria
Vall de Núria

La Vall de Núria

Refugi de pau i espiritualitat a dos mil metres d'altitud, on la majestuositat dels Pirineus abraça segles d'història, fe, tradició i natura viva.

Els orígens: la llegenda de Sant Gil (cap el 700)

Diuen que cap a l’any 700, l’abat sant Gil, originari de Grècia, va arribar a la Vall de Núria i s’hi estigué uns tres o quatre anys. Es va instal·lar en una cova, on meditava i elaborava icones, entre elles la imatge de la Mare de Déu de Núria. Convivia amb els pastors, als qui evangelitzava i amb qui compartia el menjar que cuinava en una olla. Obligat a fugir a la Provença, va amagar la imatge de la Mare de Déu, una creu, l’olla i una campana.

La Troballa: el pelegrí Amadeu (1072–1079)

L’any 1072 va arribar el pelegrí Amadeu. Segons la tradició, se li va aparèixer un àngel que li encomanà construir una capella dedicada a la Mare de Déu i li indicà que al costat d’una roca blanca trobaria els tresors de sant Gil. Amadeu va morir sense poder completar la tasca, però va demanar als pastors que continuessin la recerca. El 1079, els pastors van observar un bou colpejant insistentment una roca blanca prop d’una balma; van foradar la roca i hi van trobar la imatge de la Mare de Déu, la creu, la campana i l’olla de coure. Algunes restes d’aquesta roca blanca es poden veure a l’interior de la capella de Sant Gil.

L’expansió: el Monestir de Ripoll (1087–1162)

El 1087, el comte Guillem Ramon de Cerdanya cedeix la vall al Monestir de Ripoll com a terra de pastures. La transhumància i l’activitat dels pastors van ajudar a difondre la devoció per la Mare de Déu i Sant Gil. Amb els recursos del monestir es va poder mantenir l’hospital i la petita capella original en un indret aïllat i perillós. El 1162 apareix la primera referència escrita de Núria com “Annuaria” en una butlla del papa Alexandre III, on s’esmenta l’hospital i es confirmen possessions del monestir.

Refugi d’alta muntanya (segles XIII–XIX)

Diversos pergamins dels segles XIII i XIV detallen que l’hospital i la capella eren custodiats per un prevere amb funcions d’hospitaler i diversos “donats”. Les Consuetes de Núria (del 1162 al segle XIX) marcaven el seu comportament i un compromís sagrat d’hospitalitat: el deure de no tancar mai la porta a ningú, oferir refugi, foc sempre encès, sostre sec, aigua i sal. En dies de tempesta o boira tancada, s’havia de fer sonar la campana rítmicament per guiar els perduts.

El cremallera (1928–1931)

El cremallera és un ferrocarril de muntanya que utilitza un sistema de cremallera per superar pendents que un tren convencional no podria pujar. Les obres comencen el 1928 i s’inaugura el març de 1931. Va transformar absolutament la Vall de Núria: va posar fi a l’aïllament i a la dependència dels animals de càrrega per a l’abastament de queviures i materials.

Amics de Núria