Refugi de la fe, s'alça per acollir qui té set de pau i escalf en la solitud de les muntanyes.
Segons la tradició, la capella es va construir a prop de la balma on sant Gil feia vida d’ermità i on, el 1079, un pastor de Queralbs va trobar la imatge de la Mare de Déu, l’olla, la creu i la campana. És un dels racons més autèntics i carregats de memòria de la vall. A Catalunya, Sant Gil és considerat patró dels pastors, especialment dels del Pirineu Oriental.
Es va construir el 1615, i el que veiem avui és fruit d’una crida massiva feta el 1951: es van enviar milers de cartes a dones anomenades Núria d’arreu de Catalunya per demanar que “apadrinessin” una pedra o una rajola per aixecar de nou l’ermita, cremada i pràcticament destruïda durant els inicis de la Guerra Civil (1936). En la restauració de 1999 es van aprofitar elements de l’antic santuari del segle XVII (porta adovellada i reixa de ferro) per donar-li l’aspecte històric actual. A la façana s’hi varen construir tres vitralls que simbolitzen la creu, l’olla i la campana.
L’1 de setembre se celebra la diada de Sant Gil, patró dels pastors, una de les festes tradicionals i religioses més importants de Núria. Durant aquesta diada els pastors ofereixen a la Mare de Déu productes del bestiar: llana, formatges, mantega de llet d’ovella i un cap de bestiar.
