Amics de Núria LogoAmics de NúriaAdNúria
Santuari de Núria

La Confraria de Núria

Sota el mantell de Núria, els confrares teixeixen devoció eterna amb els peus a terra i el cor a la muntanya, units per una mateixa fé i esperit de servei.

Referència històrica d'Amics de Núria

La confraria de la Mare de Déu de Núria era una associació pública de fidels laics que s'unien voluntàriament per promoure i estendre la devoció a la Mare de Déu de Núria. Els membres d'aquesta associació s'anomenaven confrares i, a diferència dels monjos i les monges, no feien vots religiosos ni vivien en comunitat, tampoc lliuraven la seva vida i béns al servei del santuari com els donats. Els membres confrares continuaven amb la seva vida civil, familiar i professional. Les confraries es regien per uns estatuts oficials, anomenats històricament "capítols."

Reconeixement papal de la confraria

El 1162 el Papa Alexandre III va emetre una butlla pontifícia que reconeixia oficialment la confraria mixta d'homes i dones , moment en què també existia a la Vall de Núria un hospital per al refugi de pelegrins, vianants i pastors. Aquest reconeixement papal demostra que l'activitat espiritual i d'assistència a la Vall de Núria ja estava molt consolidada al segle XII.

Creació legal de la confraria

El 21 de novembre de 1598 el bisbe d'Urgell, Fra Andreu Capella, a petició del rector, els cònsols i els prohoms de Queralbs, va promulgar el decret on es creava legalment la Confraria de la Mare de Déu de Núria instituïda al mateix santuari. El bisbe va estendre nous privilegis en pergamí i va aprovar-ne els capítols oficials amb l'objectiu primordial d'afavorir el culte i regular la riuada de pelegrins que hi acudien. És la confraria més antiga de la Vall de Ribes.

Amics de Núria