Consol, esperança i acompanyament per a visitants, fidels i pelegrins. Aplec de la Mare de Déu de Núria 8 de setembre.
És una “Mare de Déu trobada” que segons la tradició, el 1079 uns pastors van descobrir a l’interior d’una roca blanca que un bou colpejava. Hi van trobar els tresors que sant Gil havia amagat: la talla de la Mare de Déu de Núria, la creu, la campana i l’olla. El 1967 es va decretar l’entronització canònica de la imatge de la Mare de Déu de Núria.
Com en d’altres casos de marededéus trobades, es va negar a abandonar el lloc que l’havia hostatjada durant més de tres-cents anys. Malgrat la voluntat dels habitants de Queralbs de construir-li una capella al poble, la imatge va optar per la capella que li havia construït Amadeu a la solitud de les valls i l’alta muntanya. Una processó que portava la imatge cap a Queralbs es va haver d’aturar en arribar a la Creu d’en Riba: els portadors sentien que el tabernacle es tornava pesadíssim i una “paret invisible” els tallava el pas.
Talla de fusta de noguera policromada dels segles XII–XIII. Durant anys es va conèixer com la “Moreneta del Pirineu” pel seu color fosc degut al fum de llànties i ciris. Seguint la iconografia romànica, la Verge actua com a Sedes Sapientiae (Tron de Saviesa) i serveix de tron a l’Infant Jesús, assegut a la seva falda en actitud de beneir. La restauració de l’any 2000 va recuperar-ne la policromia original.
La Vall de Núria celebra la seva festa patronal amb un gran aplec que uneix fe i tradició. Centenars de pelegrins pugen a peu pel Camí Vell des de Queralbs per participar en la missa solemne, on el moment més emotiu és la benedicció dels nens, vinculada al do de la fertilitat atribuït a la Verge.
La imatge de la Verge està situada al Cambril, darrere de l’altar major de la basílica. Permet acostar-s’hi per pregar, contemplar-la de prop i retre-li culte de manera íntima i recollida. Amb la inauguració de la nova església neoromànica (1911), el cambril es modernitza i s’integra en el nou absis.
