Oració, hospitalitat i acollida, símbols de la identitat espiritual, cultural i social de la Vall de Núria.
Cada un d’aquests elements narra una part de la vida del sant a la muntanya. La creu, de fusta i d’estil romànic, simbolitza l’oració i l’evangeli que va portar a aquestes contrades. La campana era l’instrument amb el qual Sant Gil trencava el silenci dels cims per convocar els pastors a la pregària o per oferir-los aixopluc o menjar. L’olla representa la caritat i l’hospitalitat, ja que era el recipient on el sant cuinava el gra per compartir-lo amb els pastors.
Durant la Renaixença i el segle XX, els tres símbols van deixar de ser només relíquies religioses per esdevenir icones de l’excursionisme català i de l’arrelament a la terra.
Des de molt antic, l’olla i la campana de Núria s’han relacionat amb la fertilitat. El ritual és ben senzill: la dona ha de ficar el cap dins l’olla mentre la seva parella toca la campana, instant en què és precís formular el desig. La creença diu que cada repic de la campana invoca la benedicció d’un nou fill.
Actualment, l’olla i la campana estan situades dins el santuari, en el replà que dona accés al campanar. La creu va passar a presidir espiritualment i visualment el paisatge de la vall, sent el motiu de la coneguda Creu d’en Riba, mirador clau de l’entrada al santuari.
