Cor espiritual del santuari, espai de recolliment i pregària i de devoció a la Mare de Déu de Núria.
Se sap que durant el segle XII ja hi havia a Núria una capella i un hospital (un alberg d’acollida i refugi) per a viatgers que creuaven els Pirineus i pastors que hi transitaven o hi passaven l’estiu amb els ramats. Aquesta funció d’acollida és la que va acabar donant forma al conjunt d’edificis actual: el santuari va créixer al voltant de la necessitat de donar llit i menjar als qui arribaven a la vall.
L’hospital i la capella han estat refets diverses vegades pels veïns de Queralbs, que des del segle XV tenen cura del santuari. El 1728 s’hi afegeix el primer cambril a l’antiga estructura per acollir la imatge de manera solemne. L’església del Santuari de Núria va ser elevada a la dignitat de Basílica Menor pel papa Francesc el 2014, per la seva rellevància històrica, cultural i espiritual.
L’església actual i el conjunt del santuari són de factura moderna: s’inicien el 1883 i s’inauguren el 1911. Fins al 1946 no s’acaba la característica façana neoromànica amb el campanar central adossat, per on es realitza l’entrada al temple. Al voltant de l’església s’estructuren diversos pavellons en forma d’una U (Sant Josep, Sant Antoni, Sant Jeroni i Sant Gil), pensats per protegir el recinte dels forts vents i crear una gran plaça central d’acollida.
L’espai manté viva la seva funció d’acollida original gràcies als pavellons laterals i a la gran plaça central que s’estructura al voltant de l’església, avui punt de trobada i acollida per a tots els pelegrins que visiten la vall.
Aïllada a l’alta muntanya, el silenci del recinte i la natura dels Pirineus s’uneixen per oferir un espai de refugi i calma per a la contemplació, el silenci interior i una experiència espiritual enmig de la natura.
