Torre de Santa Caterina de Manresa

El nom de Manresa és segurament d’origen preromà, puix que el sufix -esa de Manresa o Minoresa és freqüent en noms ibèrics. El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del nom, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans (França) de l’any 889.

La torre de Santa Caterina és un antiga fortificació que corona el turó de Santa Caterina, dins del terme de Manresa. Al segle XII, en aquest turó, les monges de Sant Agustí van fundar una església i un petit monestir dedicat a Sant Cristòfol, situats a prop del camí que anava cap a Igualada. Durant la guerra civil del 1461 al 1472, tant la capella com el convent van ser enderrocats i no va ser fins el 1502 que el Consell de la Ciutat va reedificar l’església, sense comunitat. Aquesta església tenia tres altars dedicats a Sant Nicolau, a Sant Cristòfol i el principal a Santa Caterina. A Manresa es considerava Sant Cristòfol com el protector de les malalties infeccioses i quan l’any 1508 hi va haver una epidèmia a la ciutat els Consellers van instaurar una processó votiva. Cada any es feia per la festa del sant una processó que anava des de la Seu a la capelleta de Sant Cristòfol pel Pont Vell i la Guia. Estava presidida pels quatre consellers amb les seves vestimentes oficials “gramallas de domás carmesí” acompanyats dels prohoms de la ciutat. Després de l’ofici i el sermó la processó tornava a ciutat per la creu del Coll Manresa, entrava pel portal de Sant Francesc i retornava a la Seu. El 1522 Ignasi de Loiola va arribar a Manresa des de Montserrat passant, segurament, per aquest indret.

En la primera guerra carlina (1833-1840) va ser destruïda l’església de Santa Caterina i es va edificar l’actual torre circular de defensa, l’any 1836. Va coincidir en el temps amb l’ampliació del castell del Puigterrà que, malauradament, ha desaparegut. La situació geogràfica de la torre, amb la vall del Cardener i Manresa als peus, permet tenir una vista panoràmica de la ciutat i dels seus entorns.