Tines dels Tres Salts, la casa de les Tines o Tines de Talamanca

La roca dels Tres Salts és una calcària d’origen marí rica en fòssils en la qual es distingeixen dos nivells diferents: el superior que és dur i compacte, i el de sota que és menys resistent per la seva estructura nodulosa; d’aquí ve que es formin balmes al peu del saltant, quan aquestes cavitats s’esfondren el runam caigut se l’enduu el riu i el procés continua, fent retrocedir a poc a poc el salt, ho demostra la seva planta en forma de U. La roca dura de la llera està afectada per molts solcs, alguns profunds, orientats en la direcció del corrent. A vegades alguns còdols queden encallats en sots de la roca durant un temps, allí són moguts per la força de l’aigua, hi donen voltes i van colpejant el fons i les vores; amb el temps els sots inicials s’acaben convertint en unes cavitats arrodonides anomenades “marmites” de gegant.

En aquella època, la vinya era un dels cultius més comuns a Catalunya. L’augment de població i el bon negoci que suposava l’exportació d’aiguardent cap al nord d’Europa i a Amèrica, va fer augmentar la plantació de raïm fins i tot en les zones on les terres eren més aspres i difícils de cultivar. Per facilitar-ne la feina i el transport, es van edificar les tines, amb l’objectiu de no haver de traginar el raïm fins els masos i poder treballar la fermentació del most al camp mateix. La construcció se situa pròxima a la desembocadura de la riera de Mura al riu Llobregat. Generalment estan a prop d’algun curs d’aigua per poder-les netejar a fons abans de trepitjar el raïm. Aquest es xafava dins la tina i es mantenia aïllat gràcies a les parets de pedra recobertes de ceràmica vidriada a l’interior. Aquestes construccions van anar caient en desús a partir del 1879, quan va arribar, a Catalunya, la fil·loxera.