Sèquia de Manresa

L’any 1336 Manresa patí una gran sequera que deixà els manresans a la misèria, fins i tot alguns van haver d’emigrar a altres contrades. L’any 1339 els consellers de la ciutat decidiren construir la gran obra de la sèquia. El rei Pere III de Catalunya, atenent les justes i fonamentades súpliques dels síndics de Manresa, concedí el mateix any el privilegi de construir la sèquia. El 1339 comencen les obres amb la construcció de la resclosa davant del molí anomenat de Mateu de Vilallonga i la presa d’aigües del riu Llobregat per sota del castell de Balsareny. Més tard, el bisbe de Vic, Galcerà Sacosta, molest per les obres, prohibeix que la sèquia passi, al terme de Sallent, pels terrenys propietat del bisbat. Però els manresans estaven decidits a continuar l’obra i els consellers i jurats van manifestar que estaven disposats a indemnitzar tots els danys i perjudicis que ocasionés. Tot i així, davant la continuïtat de l’obra, el bisbe executà una sentència d’excomunió contra la Universitat de Manresa, contra els consellers i jurats i contra els mestres de pedra.

L’any 1348 la cruel epidèmia de pesta negra va paralitzar l’obra de la sèquia durant deu anys. Finalment l’any 1375 el canal arribava a l’indret de l’Agulla, terme municipal de Manresa (actualment el Parc de l’Agulla). Des d’aquest punt es van construir els ramals que portaven les aigües a les partides de Santa Clara i Puigterrà fins a les muralles de la ciutat. L’obra de la sèquia fou acabada l’any 1383 amb l’arribada de les aigües del riu Llobregat a dins les muralles de la ciutat de Manresa (al lloc de l’actual plaça Europa).

El miracle de la Misteriosa Llum. Segons la tradició, a les nou del matí del dia 21 de febrer de l’any 1345, un globus resplendent que venia de la muntanya de Montserrat es dirigí a l’església del Carme de Manresa, hi entrà per una de les finestres de la façana principal, s’aturà a la clau de l’absis i després es partí per la meitat en dos globus iguals, que al cap de pocs minuts tornaren a unir-se formant un sol globus i va sortir del temple per adreçar-se cap a Montserrat. Els manresans veieren en aquest fet un miracle diví a favor de la ciutat. Un mes i mig més tard del fet moria el bisbe de Vic, Galcerà Sacosta. El seu successor, Miquel de Ricomà, s’apressà a conciliar els interessos de l’Església amb els de la ciutat de Manresa. Així, es formalitzà un pacte de «Concòrdia» que fou signat el 19 de novembre de 1345 amb l’aprovació del rei Pere III i el papa Climent VI. De llavors ençà, per rememorar el miracle, entorn el 21 de febrer a Manresa celebren la Festa de la Llum.

El resultat d’aquesta obra d’enginyeria hidràulica medieval és una sèquia de 26 quilòmetres de recorregut amb un desnivell de només 10 metres on al llarg del recorregut trobem altres obres hidràuliques, com la Resclosa dels Manresans, els aqüeductes o les mines.