Santuari de la Mare de Déu dels Munts

Al segle XI, en plena Edat Mitjana, aquest el cim dels Munts servia com a talaia de guiatge i vigilància vinculada al proper Castell de Lluçà. Els guaites controlaven els moviments de tropes i feien senyals de foc o fum. L'origen dels Munts, doncs, no va ser religiós, sinó militar i estratègic.

L'any 1170 apareix la primera referència documental sobre l'existència d'una capella en aquest lloc, construïda per donar servei religiós als soldats i als primers pobladors de la carena. Poc després, al segle XIII, es va tallar en fusta la imatge romànica de la Mare de Déu dels Munts que avui dia encara es venera.

L'antiga capella medieval va quedar petita i es va enderrocar. Entre principis del segle XVIII i el 1783 es va construir el santuari actual, un edifici gran, d'estil barroc tardà, amb una gran hostatgeria adossada per acollir els pelegrins. Durant la Guerra del Francès i les Guerres Carlines (segle XIX), el santuari va ser saquejat i utilitzat de nou com a caserna militar a causa de la seva posició estratègica.

La imatge de la Mare de Déu dels Munts és una talla de fusta d'estil romànic tardà (segle XIII) on es veu la Verge asseguda en un tron amb el Nen Jesús a la falda. Durant la Guerra Civil, el santuari va patir assalts, però la imatge es va salvar d'una destrucció segura gràcies a l'astúcia dels masovers de la contrada, que van embolicar la talla i la van amagar dins d'un gran canter ple d'oli a la planta baixa, on va passar desapercebuda per als assaltants.