Santuari de la Mare de Déu de Núria

Durant l’edat mitjana, es va construir un hospital o alberg per allotjar als pelegrins. D’això en dona constància la butlla de l’any 1162, del papa Alexandre III, que parla d’una 'Domus Hospitalis S Mariae de Annúria', documentació on apareix per primer cop el nom 'Annuria', situada al costat de la capella, i també el mateix papa institueix el dia 8 de setembre com a dia de la Mare de Déu. La seva presència també podria ser justificada per la ruta transpirinenca que creuava l’indret de les Set Valls en aquest mateix any.

El terratrèmol de Catalunya de 1428 va destruir la Domus Hospitalis i la capella. Es va fer una primera reconstrucció l’any 1449 i es va reconstruir per complet entre 1640 i 1648. Un inventari fet a Núria cap a l’any 1460 fa pensar que la normalitat fou restablerta i els pelegrins retornaren a Núria. El s. XVII coneix un impuls decisiu per les noves construccions a la Vall, com per exemple la construcció de l’ermita de Sant Gil el 1615. El 1639 s’inicia la construcció d’una nova capella d’estil barroc amb magnífic retaule, exvots i llànties d’argent, que s’inaugurà el 1642.

L’any 1889 fou posada la primera pedra de l’actual santuari de la Vall de Núria, d’estil neogòtic. Durant l’any 1911 s’enderrocà l’església vella del segle XVII i s’inaugurà l’església actual. Poc després es va afegir l’hotel i es va emprendre la construcció de la resta del conjunt actual. A l’entorn del monestir es va iniciar la construcció del Via Crucis entre els anys 1915–1918, que culmina al puig de la coma del Clot, on s’erigeix un Sant Crist de gran vàlua artística i religiosa, obra que no s’acabaria fins a 1963, amb la inauguració de la XIV estació.

Durant segles el santuari de Núria ha estat un important centre de pelegrinatge, i es conserva molt bé el famós i atractiu camí dels pelegrins, que hi mena des de Ribes de Freser i Queralbs. L’any 1931, a l’habitació número 202 de l’hotel, es va redactar el que seria l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que va quedar ratificat a les urnes el 2 d’agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de 1932. Per això es coneix com a «Estatut de Núria».