Santuari de la Mare de Déu de Montgrony

En les actes històriques dels segles IX i X s'esmenta com a Mogoronio (887), Mucronio (899) o Mocroneo (920). Prové d'un mot orogràfic llatinitzat que significa 'turó en forma de banyó, mugró o protuberància de roca'. Es tracta d'una descripció exacta de les verticals parets de pedra on està assentat el complex. Més tard es va afegir el prefix Mont- per accentuar el caràcter muntanyós de l'indret.

Diu la tradició popular que un bou del mas Pomanell baixava constantment a una petita cova de la cinglera i es posava a bramar davant d'una imatge de la verge amagada. Quan els pastors el van seguir, van descobrir la imatge de la Mare de Déu. Inicialment es feia culte en una petita cavitat rústica. La construcció del temple actual dins de la balma es va iniciar durant el segle XV i es va consolidar a principis del segle XVI. L'edifici es va fer tancant la gran cavitat de la paret de roca amb una façana de pedra.

Durant els primers segles, la capella de la cova va rebre la protecció militar de l'antic Castell de Montgrony (situat al cim de la carena) i la dependència eclesiàstica del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. A partir dels segles XVII i XVIII, el lloc va esdevenir un dels centres de pelegrinatge més concorreguts de la Catalunya Vella. Els fidels pujaven des de Gombrèn fent el camí vell empedrat per demanar aigua en èpoques de sequera o la curació de malalties.

El temple original de la balma guardava una valuosa imatge romànica de fusta del segle XIII, coneguda popularment com la Mare de Déu de la Llet a causa del seu color fosc i la seva iconografia. La talla original era d'estil romànic del segle XIII. Va quedar molt malmesa durant un incendi l'any 1892, va ser restaurada i, posteriorment, va ser destruïda de forma definitiva el 1936. La imatge actual és una reproducció fidel de l'antiga, esculpida en fusta després de la guerra.