Santponç de Sant Boi de Lluçanès

Sant Ponç era una antiga capella romànica dedicada al sant documentada a la zona des de l'any 1080. Tot i que l'església original com a edifici independent va acabar desapareixent amb els segles, el mas la va integrar en la seva memòria adoptant el nom de la capella.

La masia es troba en un punt elevat d'activitat agrícola i ramadera situat a mig camí del sender històric que uneix Perafita i Sant Boi de Lluçanès, motiu pel qual és un punt de referència ineludible per als senders i rutes a peu de la zona. Aquesta masia, juntament amb les veïnes de Les Roquetes i Coll Triador, controlava les extenses carenes i feixes a tocar de la riera de Sorreigs, on històricament es recollien les herbes remeieres i es pasturava el bestiar sota l'advocació protectora del sant.

Per als pastors que recorrien el vell camí de la Ruixeda o les carenes rústiques de la zona, l'oratori, altar o capella de Sant Ponç funcionava com un punt ritual on demanar protecció. Invocaven el sant per allunyar les plagues dels ramats (com xinxes i puces) i per beneir la collita de les plantes medicinals rurals (el poniol o l'herba de Sant Ponç, la maçanella, el romaní) que creixien lliurement per les Bagues d'Oristà

Actualment, la masia de Santponç, datada de 1789, es troba en estat d'abandó. Al costat de la casa pairal destaca la Pallissa de Sant Ponç, una construcció rústica de pedra de planta rectangular amb un gran portal d'arc de mig punt, que manté intacta davant seu l'antiga era de batre el blat.