Sant Benet de Bages

El monestir benedictí de Sant Benet de Bages, situat al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, és un dels conjunts monàstics de l’Edat Mitjana més ben conservats de Catalunya. El monestir fou fundat entre els anys 950 i 960 pel matrimoni Sal·la i Ricarda, vescomtes del Conflent. Sal·la posà el monestir sota la dependència directa de Sant Pere de Roma i disposà que els abats havien de ser escollits entre membres de la seva descendència. El 967 hi ha l’acta de fundació i la dotació del monestir, i es nomemà el primer abat conegut, Abbó. El 984 Adalbert, fillol del fill de Sal·la, va succeir a Abbó. La seva actuació va ser tan nefasta, que fou expulsat cap al 993. Li succeí un altre familiar, Seniofred, la gestió del qual tampoc no fou del gust dels monjos, tal com es reflecteix en un memorial que escriviren posteriorment.

El 972, mort Sal·la, es consagrà la primera església amb la presència del Comte Borrell de Barcelona i els bisbes de Vic, d’Urgell i de Barcelona. El 999 l’establiment va patir l’atac de les tropes d’Almansor. El 1002 es va escollir un nou abat, Ramió (1002-1032), triat pels monjos i sense la intervenció de la família dels fundadors. Entre els anys 1045 i 1074, Sant Benet va estar regit per l’abat Miró, germà de Ramon Berenguer I, Comte de Barcelona i de Girona. El 1075, a la mort de l’abat Miró, germà de Ramon Berenguer I, i com a conseqüència de la reforma eclesiàstica de Cluny, la situació canvia i Sant Benet fou unit al monestir de Sant Ponç de Tomeres (Erau, Llenguadoc-Rosselló). A la fi del segle XII es va recobrar la independència, l’abat Benet (1108-1152) fou triat entre els membres de la comunitat.

El 1114 l’establiment va patir una nova incursió islàmica, els efectes de la qual foren força greus, veient-se obligats a construir de nou l’església, l’actual, acabada cap al 1212. L’any 1348, durant la Pesta Negra, la comunitat va desaparèixer gairebé del tot. A mitjans del segle XVI, les dependències monàstiques es trobaven força deteriorades. El 1593 va perdre la seva independència i fou unit a Santa Maria de Montserrat, segons una butlla papal de Climent VIII.

El monestir va restar actiu fins a l’any 1835, quan va deixar de tenir comunitat arran de la desamortització de Mendizabal, i les propietats foren subhastades i el monestir fou venut a particulars. Actualment, és una propietat privada.