La Saldonera del camí d'Olost

El saldó o sauló, és una sorra gruixuda que a diferència de la sorra fina dels rius, el saldó té una textura rugosa i angular. La Saldonera era una pedrera a cel obert o un gran xaragall natural on aquesta roca degradada quedava exposada a la superfície, fent que fos molt fàcil d'excavar i extreure sense necessitat de maquinària pesant. Fins ben entrat el segle XX, el transport de materials des de les grans ciutats fins als pobles de l'interior del Lluçanès era caríssim i molt complicat. Per això, les masies de la ruta (com La Torre, Can Pela o els mateixos Hostalets que trobem en aquesta ruta) es construïen exclusivament amb el que es trobava a prop.

Per lligar les pedres dels murs de les cases, de les corts o dels pous, els paletes barrejaven el saldó de la Saldonera amb calç i aigua. El gra gruixut d'aquesta sorra aportava una gran resistència a la barreja, ideal per aguantar el pes de les grans estructures. El mateix Camí d'Olost patia un desgast enorme pel pas continu de milers de caps de bestiar i carros de batedors. Quan les pluges de tardor o primavera convertien el camí en un fangar, els veïns agafaven el saldó d'aquest punt i l'escampaven per la ruta per compactar el terra i crear una capa drenant que evités que les rodes dels carros quedessin clavades.

La Saldonera sovint estava subjecta a usos comunals o a drets senyorials compartits. Els pagesos del terme d'Olost tenien el dret d'anar a la Saldonera a carregar els seus carrets de sorra per fer petites reparacions a les seves teulades, eres o coberts sense haver de pagar un preu desorbitat. A canvi, la comunitat es responsabilitzava de mantenir el camí d'accés net i de no excavar de manera que es poguessin provocar esllavissades perilloses per als ramats que passaven a tocar del recinte.

En els segles XVII-XVIII), els municipis es regien per la 'Universitat': la reunió de caps de casa del poble on es dictaven les ordinacions municipals d'aquesta època que regulaven severament els espais d'on s'extreien materials de construcció. Existien normatives que prohibien l'extracció indiscriminada si aquesta posava en perill l'estabilitat dels camins públics. En el cas de la Saldonera, en estar situada literalment 'al peu' del Camí d'Olost (una via ramaderia fonamental), els veïns tenien prohibit excavar de manera que poguessin descalçar el camí o provocar esllavissades que tallessin el pas dels ramats transhumants.