Pont Vell i Creu de la Guia de Manresa

El pont es deuria fer al pas del segle XIII al XIV, sobre un antic pont romànic del segle XII, del qual es veuen les bases en els fonaments de l’arc central. S’ha dit, sense cap versemblança que el pont romànic fou aixecat al lloc d’un antic pont romà del Baix Imperi, del qual hauria aprofitat els fonaments. És, en tot cas, el pont més antic de la ciutat, i és a partir del segle xiv, quan se’n fan d’altres, que comença a ser designat com a Pont Vell. Té la clàssica silueta d’esquena d’ase de molts ponts medievals, amb l’arc central més esvelt, de tradició romana, i els altres en degradació simètrica a cada banda. Està situat en un enclavament històric: una de les portes d’entrada a la ciutat, que uneix la part sud de la ciutat amb la zona de la Guia. S’anomena Pont Vell en contraposició amb el Pont Nou, que va ser construït amb posterioritat, el segle XIV.

A prop del pont trobem una antiga creu de terme, la Creu de la Guia, anomenada també la creu del Pont Vell, que apareix consignada per primer cop el 1501. Com totes les creus de terme, es va erigir als peus d’un dels camins que entraven i sortien de Manresa, marcant l’inici de la jurisdicció de la ciutat. No se’n tenen notícies fins al 1838, quan es col·locà una creu de ferro en lloc de l’existent de pedra. El 1911, degut a una tempestat, cauen la columna, el capitell i creu; actualment es troben en el museu municipal de la ciutat. El 1912 es col·locà la nova creu en lloc de l’antiga.