Pont del Batlle Pere Otger o Pont Vell de Sallent

El nom de Sallent apareix per primer cop el 955 (ipso Saliente). Els senyors comtals del castell foren els Gurb – Queralt; el primer conegut és Sendred de Gurb, que consta que ho era el 1005. El domini d’aquesta família perdurà fins al 1208 quan Berenguer de Queralt vengué el castell al rei Pere I.

El pont del Batlle Pere Otger, que fou qui impulsà la seva construcció, conegut popularment com a Pont Vell, és un pont gòtic construït al segle XIV per tal de facilitar l’accés a la vila que es feia abans del pont per la resclosa del Mal Pas. El 1333 es va iniciar la construcció del pont amb un privilegi del rei Alfons el Benigne i s’acabà de bastir l’any 1373, després de més de 40 anys de treballs, en el mateix lloc on s’aixeca l’actual pont vell. Va ser el primer pont permanent que unia les dues bandes del Llobregat entre Gironella i el Pont de Cabrianes. Està fet de pedra tallada, consta de cinc arcs amb una curvatura més pronunciada als inicis, i els pilars estan protegits per trencaaigües. Tot i així, el 1747 una riuada el trencà i n’ensorrà les arcades centrals i la Real Audiència del Principat encarregà la redacció dels plànols d’un nou pont que es començà el 1749. Per la seva monumentalitat esdevingué icona de la vila i símbol principal del seu escut. El 1886 s’eixamplà el pont amb unes voreres per a vianants. El 1939, durant la Guerra civil, s’intentà volar-lo, però només en va restar afectada una arcada que es va reparar després de la guerra.