Pont de Sant Martí de Merlès

El pont medieval de Santa Martí és un pont d’estil gòtic, d’esquena d’ase i amb baranes, construït durant els segles XIV o XV. La seva funció històrica principal va ser la d'unir físicament i socialment, d’una forma recta i directe, les dues parròquies: Santa Maria i Sant Martí de Merlès, facilitant la comunicació dels habitants en una vall profundament fragmentada per la riera de Merlès i per les antigues línies frontereres comtals i eclesiàstiques. Doncs Santa Maria es mantenia sota el control del bisbat d'Urgell i Sant Martí sota el control del Bisbat de Vic.

Una llegenda molt arrelada a la contrada explica que el Pont de Sant Martí de Merlès no el van aixecar els homes, sinó el mateix diable. Segons el relat, Satanàs va fer un pacte amb els habitants de la vall per construir un viaducte fort i ràpid abans que cantés el gall a l'alba, a canvi de quedar-se amb l'ànima del primer que el creués. Per fer-ho, el diable transportava enormes blocs de pedra des dels voltants del castell de Lluçà fins a la llera de la riera de Merlès. Quan anava carregat amb l'última gran roca per coronar l'estructura, el gall va cantar abans d'hora delatant la sortida del sol, fet que va trencar l'embruix. El diable, enfurismat per haver perdut l'aposta, va llançar el gran bloc de pedra a mig camí, quedant clavat completament dret al mig del bosc. Aquest megàlit encara es pot visitar avui dia i és conegut popularment com el monument de la Pedra Dreta de Lluçà