Pont de Cabrianes

El Pont de Cabrianes dona nom a l’entitat de població del municipi de Sant Fruitós de Bages, també anomenat Sant Jaume d’Olzinelles, i a les restes del pont que hi ha sobre el Llobregat en el congost d’Olzimelles. El lloc d’Olzinelles es troba documentat des del segle X. El vell temple de Sant Jaume, unit al Mas Olzinelles, té detalls d’arquitectura preromànica que declaren la seva antiguitat.

El pont està sotiuat en un punt molt estratègic per l’estretor del riu i la solidesa de la roca, perfecta per edificar-hi un pont. De fet n’hi han hagut diversos en el decurs de la història, per assegurar el pas del Camí Ral de Manresa a Vic. El primer pont conegut és un de pedra. Ja hi era l’any 1086 del qual es conserven els fonaments d’un dels pilars. El primer pont del segle XI va ser enderrocat i refet durant el segle XIII. Aquest tenia cinc arcs, més de 100 metres de llarg i 20 d’alçada sobre el riu i, com molts ponts medievals, era triangular i asimètric, més alt al centre que als costats, seguint la clàssica silueta d’esquena d’ase de molts ponts medievals, amb l’arc central més esvelt. El 1939, amb la retirada de l’exèrcit republicà, va ser volat per impedir l’avenç de les tropes franquistes. Una de les càrregues de dinamita no va explotar i ens va deixar l’arc actual que és el queda del pont.

L’indret va ser durant segles un lloc de pas amb una sola casa, el Mas Bertran, però a finals del XIX hi va haver grans canvis: es va construir una fàbrica tèxtil que aprofitava l’energia hidràulica mitjançant una resclosa i un canal, alhora que s’edificaven habitatges per als treballadors. Però la fàbrica va tancar víctima de la crisi del tèxtil i el Pont es va despoblar totalment.