Pla de Santa Eularieta

El nom de 'Santa Eularieta', antigament 'Santa Olarieta', prové d'una antiga capella rural dedicada a 'Santa Eulàlia'. Aquesta església i les seves terres estan documentades oficialment des de l'any 1241. Era un petit temple que servia com a nucli espiritual per als pagesos dels masos aïllats d'aquesta part de la vall. L'any 1686 el bisbe Pasqual va fer una visita pastoral a la zona i va deixar constància que la capella es trobava ja en un complet estat de ruïna. Amb els segles, les seves pedres van desaparèixer i actualment no en queda cap vestigi visible.

Aquest pla, envoltat de camps de conreu i torrents, està estretament vinculat a la masia de Santa Eularieta i al patrimoni religiós medieval desaparegut de la zona. El Pla de Santa Eularieta no era un lloc aïllat; es troba situat enmig de l'antic camí històric que unia els nuclis d'Olost i Oristà. Durant segles, aquest pla va ser un punt de pas obligat per als vilatans, comerciants i el bestiar que es movia entre el Castell d'Olost i la vall de la riera Gavarres.

Després de la desaparició de la capella, l'activitat humana al pla va continuar centrada al voltant del Mas Santa Eularieta. A diferència de la capella, el Mas Santa Eularieta va sobreviure a les crisis demogràfiques de la baixa edat mitjana i de l'època moderna.