Perdó de Sant Antoni d'Alpens

L'oratori podria ser de finals del segle XVIII, època de màxima esplendor econòmica de la zona, si ens regim per l'any que hi ha a la placa de ceràmica de l'interior de la capelleta: 1798. Mentre que la data de la reixa i també en la placa ceràmica: 1894, podria respondre a la restauració gairebé un segle després, pel pas del temps o potser per haver patit desperfectes durant les Guerres Carlines, molt intenses a Alpens. L'any 1894 deuria ser l'any en què es va forjar i col·locar la reixa protectora exterior que veiem avui dia.

La raó de ser del Pedró de Sant Antoni està íntimament lligada a la importància que Alpens ha tingut tradicionalment com a ruta de la transhumància. El municipi d'Alpens és el lloc on s'unien dos dels ramals principals del camí ramader del Lluçanès: ramal oriental i el ramal central, per enfilar cap al Ripollès i el Pirineu. Era un punt on els pastors feien una parada davant del pedró per descansar un instant, demanar benedicció i protecció per ells i per al bestiar que començaven o finalitzaven el viatge d'estiu cap a les pastures altes, i agafar alè abans d'afrontar la pujada cap a les muntanyes del Pirineu.

Dins de la capelleta o fornícula hi havia la imatge de Sant Antoni que va ha desaparèixer i, posteriorment, se'n n'hi va col·locar una altra. També hi ha una placa de ceràmica on hi ha la següent inscripció: Oh! Sant Antoni gloriós / vos que feu de llum i guia / vulgueu fer-nos companyia / quan estem en lloc perillós / 1798 - 1894.

A la part posterior del mateix monument del pedró, s'aprofita l'estructura per acollir una petita font, la Font de l'Oratori.