Pedró de Sant Isidre de Sant Boi de Lluçanès

El pedró o oratori de Sant Isidre va ser construït l'any 1947. En aquell moment, després dels estralls de la Guerra Civil (1936-1939)—durant la qual s'havien destruït molts símbols religiosos arreu de Catalunya—, es va viure una època de forta restauració catòlica a les zones rurals. El monument es va aixecar de bell nou en un turonet proper a la gran masia del Vilar de Sant Boi, en el camí que puja cap al cèlebre Roure de la Senyora i el Santuari dels Munts.

L'origen d'aquest pedró es deu exclusivament a la iniciativa privada i familiar. Va ser finançat i encarregat per la família propietària del Mas El Vilar, una de les nissagues de terratinents més riques i influents de la història de Sant Boi de Lluçanès. En aquella època de postguerra, el propietari del mas exercia també com a alcalde del municipi.

Sant Isidre Llaurador, protector de les collites, és el patró dels pagesos. L'oratori es va col·locar estratègicament en un punt elevat per tal que la imatge del sant protegís visualment els extensos camps de conreu de la masia contra les pedregades, les sequeres o les plagues. A més de la funció religiosa, el pedró servia per marcar clarament els dominis territorials del Mas El Vilar a la vora del camí ral, un sender molt transitat per pastors transhumants i pelegrins.