Pedró de l'Àngel de la Guarda de Sant Boi de Lluçanès

A diferència de l'oratori de Sant Isidre (que es va fer per als camps), el de l'Àngel de la Guarda es va construir al segle XVIII pensant exclusivament en els viatgers, traginers i pastors transhumants. La pujada per les costes del Vilar cap a la serra de la Pinassa era un tram dur i una de les zones més perilloses del Lluçanès en dies de boira espessa (la coneguda boira banyera de la comarca). Quan la boira s'instal·lava en aquestes carenes, els camins es desdibuixaven completament i era molt fàcil estimbar-se o perdre's bosc a dins. Per això, es va aixecar aquest pedró en un punt de canvi de rasant crític, funcionant com un far de pedra.

L'elecció de l'advocació no va ser casual. En la tradició catòlica, l'Àngel de la Guarda o Àngel Custodi és el protector dels camins i dels viatgers davant dels perills del viatge (accidents, assaltants de camins o inclemències del temps). Així, quan els vianants assolien el lomet de la carena després del fort pendent, es trobaven amb la figura de l'àngel, la qual cosa els indicava que anaven pel bon camí (funció de fita o pedró de guiatge) i que entraven en una zona alta i exposada on calia demanar protecció espiritual abans de fer l'últim tram fins al Santuari dels Munts.

Com molts altres pedrons de la comarca, l'oratori va patir l'abandonament del pas del temps i els efectes dels conflictes històrics, arribant a finals del segle XX en un estat bastant degradat i pràcticament despullat de la seva imatge original. A principis del segle XXI, dins d'un pla de recuperació del patrimoni històric i de les rutes transhumants del Lluçanès, l'estructura de pedra es va consolidar i restaurar, netejant els blocs de la base quadrada i tornant a posar una imatge de l'àngel protegit darrere la seva reixa de ferro forjat, tal com el veiem avui dia.