Oratori dels Sants Màrtirs o Pedró de la Ruixeda

L'origen de l'Oratori dels Sants Màrtirs (o pedró de la Ruixeda) està estretament lligat a la cultura popular, la transhumància i la devoció rural dels segles passats al Lluçanès. No es conserven registres escrits de l'any exacte en què es va aixecar el pedró original anterior a la guerra, tot i que se sap que datava dels segles XVIII o XIX. L'origen històric de l'Oratori dels Sants Màrtirs d'Oristà respon a dues realitats de la Catalunya interior: la protecció espiritual dels camins ramaders i la reconstrucció de postguerra del patrimoni destruït. 

A la Catalunya rural, l'origen d'aquests monuments (anomenats pedrons o garrides) responia a una necessitat de protecció espiritual. Es col·locaven en encreuaments de camins o llocs on els viatgers podien patir accidents, assalts de bandolers o perdre's a causa de la boira o les tempestes. Els vianants i pastors s'aturaven davant l'oratori per fer una breu pregària, demanar protecció per al viatge o agrair haver arribat sans i estalvis al seu destí.

Tot i que no hi ha un registre escrit exacte del moment de la seva destrucció, la immensa majoria de pedrons i oratoris de la comarca van ser enderrocats durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola, el 1936. Passada la guerra, el 1945, els habitants de les masies veïnes i del carrer de la Ruixeda van sufragar i aixecar el nou pilar amb grans carreus de pedra ben treballada i una teulada piramidal. Va ser en aquest moment quan es van col·locar les dues imatges actuals de Sant Llucià i Sant Marcià a l'interior de la petita capella protegida per la reixa.