Museu etnogràfic de Ripoll

El museu va ser fundat l'any 1929 sota el nom d'Arxiu Museu Folklòric de Ripoll. Va néixer de la mà d'un grup d'intel·lectuals, etnòlegs i folkloristes locals, anomenat 'grup de folkloristes de Ripoll', que en ple corrent de la Renaixença i la recuperació de la identitat catalana, veien com la modernització feia desaparèixer les eines i estils de vida tradicionals. Es va instal·lar originalment a les golfes de l'antiga església de Sant Pere.

El museu explica el dia a dia de la muntanya i la vida rural tradicional. La rutina dels pastors que recorrien els camins ramaders guiant els ramats cap als prats de l'alta muntanya durant la transhumància. Com els grans masos aïllats funcionaven com a veritables centres de producció autònoms on s'elaborava el menjar (com el formatge), es confeccionava el calçat i s'organitzava la vida comunitària segons les estacions de l'any.

Descriu el cor industrial i metal·lúrgic de la comarca recreant l'ambient i espais de treball on s'utilitzava sistemes preindustrial: aprofitant de la força dels rius per moure grans martinets i generar corrents d'aire, els artesans aconseguien reduir el mineral de ferro i transformar-lo directament en un metall pur i mal·leable d'altíssima qualitat.

També exposa la feina dels mestres ferrers amb creació d'armes de foc portàtils. Així, amb l'acer obtingut a les fargues, els armers de Ripoll es van especialitzar a fabricar pedrenyals i pistoles de pany de miquelet d'una precisió mil·limètrica. Aquestes peces no només eren funcionals, sinó que es decoraven detalladament amb incrustacions daurades, cosa que les va fer famoses i molt cotitzades per exèrcits i bandolers de tot Europa.