Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll fou fundat a finals del segle IX, cap a l’any 879 – 880, pel comte Guifré el Pelós i la seva esposa Guinidilda d’Empúries amb l’objectiu de repoblar la vall de Ripoll -segurament sobre un de l’època visigòtica (589) destruït pels àrabs- i el va posar sota la direcció de Daguí, el primer abat. La plana de Vic era una extensa «terra de ningú» situada entre els dominis carolingis i els musulmans, que posteriorment es convertiria en el comtat d’Osona. El comte Guifré pertanyia a un llinatge hispanogot dels entorns de Prada, al comtat de Conflent. El seu govern va coincidir amb un període de crisi que va portar a la fragmentació de l’Imperi Carolingi en comtats. Guifré, comte d’Urgell, de la Cerdanya i de Conflent (870-897),de Barcelona i Girona (878-897) i d’Osona (886-897), va ser l’últim comte de Barcelona designat per la monarquia franca i el primer que va llegar els seus estats als seus fills. El comte Guifré va morir en la lluita contra l’islam l’11 d’agost de 897, durant la ràtzia islàmica del 897. Les seves despulles romanen al monestir de Santa Maria de Ripoll.

El monestir va prosperar ràpidament sota la protecció dels comtes i al segle X, especialment sota la direcció de l’abat Oliba, designat el 1008, va esdevenir un centre religiós i cultural de referència a l’Europa medieval, amb un scriptorium molt important de la Catalunya medieval amb una gran producció literària, a l’altura d’altres abadies europees d’aquest període com Saint-Denis, Fleury o Montecassino, on els mateixos monjos s’ocupaven de copiar i elaborar aquests documents, incloent-hi bíblies ricament il·lustrades. La seva biblioteca custodiava valuosos documents de diversos orígens i temàtiques tant religioses com d’àmbits tècnics, legals i històrics. Els mateixos monjos s’ocupaven de copiar i elaborar aquests documents a l’scriptòrium del monestir, incloent-hi bíblies ricament il·lustrades.