Monestir de Santa Cecília de Montserrat

Antiga abadia benedictina, la primera que hi va haver a la muntanya de Montserrat, tot i que el seu renom va ser superat després per l’abadia de la patrona de Catalunya. La primera notícia coneguda de la casa de Santa Cecília és del 900.

El 945 un document testifica la fundació del monestir de Santa Cecília a Montserrat per l’abat Cesari, que entre el 966 i el 981 pretengué ser l’arquebisbe de la Tarraconense. El 951, Cesari va obtenir un precepte del rei Lluís IV de França, que li confirmava la dotació inicial assignada pels comtes Sunyer I i la seva esposa Riquilda, els seus protectors.

El 956 fou sotmesa canònicament al bisbat de Vic. El 957 el bisbe de Vic Guadamir consagrava l’església del monestir en honor de Santa Cecília, que depenia canònicament del bisbe de Vic. Hom creu que del temple preromànic consagrat el 957 avui no en resta res i que l’actual és una construcció del segle XI. El 1023 va estar a punt de ser sotmès pel monestir de Ripoll, que fundà tot seguit el veí priorat de Santa Maria de Montserrat, el 1925. Fou cedida al monestir de Sant Cugat el 1058 malgrat l’oposició dels seus monjos, per separar-se’n 50 anys més tard. El 1103 recupera la independència, però Sant Cugat iniciarà un plet que durarà anys. El 1143, la parròquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic.

Al segle XIV entrà en decadència, i aviat es convertí en un lloc d’hostalatge per als pelegrins de Santa Maria de Montserrat, entrant en la seva òrbita el 1410, i annexat el 1539.