Masia Can Dachs

Can Dachs neix a l'edat mitjana com un petit assentament o mas. Els fons documentals de la zona vinculen l'origen d'aquesta casa pairal al segle XI. Va néixer com un assentament ramader i agrícola clàssic de l'edat mitjana, en ple procés de repoblació de les valls de transició entre el Ripollès i el Lluçanès impulsat pels comtes de Besalú i de Barcelona. Durant els segles XVII i XVIII, gràcies a l'acumulació de terres, l'explotació de la fusta i la ramaderia transhumant, la masia va prosperar.

la finca funcionava com un petit nucli feudalitzat de caràcter privat. Produïa el seu propi gra, explotava els boscos per a la fusta i el carbó vegetal, i criava el seu propi bestiar (especialment oví i boví). La seva relació amb els molins fariners de la riera (com el proper Molí del Pujol) era constant per a la subsistència dels qui hi treballaven i hi vivien.

La seva ubicació no és casualitat: es troba en una zona de confluència d'aigües i pastures a la vall de les Llosses, un lloc idoni per establir-hi una explotació que pogués subsistir de forma autònoma. Durant segles, Can Dachs era un punt estratègic en l'engranatge de la transhumància a Catalunya. Els ramats d'ovelles que pujaven a la primavera des de les planes del Vallès, el Penedès o Osona en direcció a les pastures d'estiu del Pla d'Anyella o Castellar de n'Hug utilitzaven la ruta d'Alpens a les Llosses. Can Dachs servia de lloc de pas, refugi o bescanvi per als pastors abans d'afrontar els trams de més altitud de la serralada.

El casal que veiem avui en dia respon a les grans reformes del segle XVIII i XIX. En tractar-se d'una zona fronterera i aïllada, aquest tipus de cases sovint incorporaven elements de fortificació, com murs gruixuts, reixes de forja i finestres petites a les plantes inferiors, per protegir-se del bandolerisme i, més tard, dels estralls de les Guerres Carlines, que van utilitzar Alpens com a camp de batalla recurrent. Els propietaris van anar adquirint terres circumdants a mesura que altres masos més petits quedaven deshabitats a causa de les crisis baixmedievals o les guerres.

L'edifici actual conserva la fisonomia d'aquella època d'esplendor: una construcció imponent tota de pedra, amb àmplies estructures annexes: les pallisses i les corts, dissenyades per encabir el bestiar i emmagatzemar el farratge necessari per sobreviure als durs hiverns de la zona.