Mas Can Pallot

El document fundacional del mas és el testament del prevere Oliba de l'any 991. En aquest pergamí, s'esmenta la 'villa Gamisane' (també citada com a 'Gamicanos' o 'Camisans') com el límit oriental d'un gran alou (una propietat lliure de càrregues) que es donava al monestir de Santa Maria de Ripoll. El terme quedava sota la demarcació estratègica del castell de Puig-reig. Al segle X, aquest espai no funcionava com una masia aïllada tal com la coneixem avui, sinó com una 'villa', un nucli de poblament rural dispers on diverses famílies de colons treballaven la terra a l'empara d'un gran mas o sota la protecció d'un propietari principal.

Al segle XII s'aixeca l'església de Sant Andreu de Gamisans (l'actual capella de Sant Andreu de Cal Pallot), substituint un temple preromànic de fusta o pedra més senzill. Al voltant d'aquesta església s'estableix una gran necròpolis de 18 tombes excavades directament a la roca (tombes antropomorfes). El mas i el seu entorn van assolir la seva màxima rellevància històrica l'any 1312. En els registres de la visita pastoral del Bisbat d'Urgell, Sant Andreu de Gamisans consta oficialment com una parròquia completament independent.

El poble disseminat va anar perdent habitants. Com a conseqüència, l'església va perdre la seva independència com a parròquia. Els documents de l'any 1726 ja la citen com una simple capella rural supeditada a la parròquia de Sant Martí de Puig-reig. És en aquesta època moderna quan el vell nom de Gamisans desapareix de la parla quotidiana. El conjunt passa a anomenar-se Cal Pallot, adoptant segurament el renom o cognom dels nous amos o masovers que es van fer càrrec de centralitzar tota l'explotació de la finca.