Les Periques de Puig-reig

El terme de 'Puio Regis', dins el comtat de Berga, apareix esmentat el 974 i el castell, el 988. Les primeres referències escrites sobre el lloc de Puig-reig són del segle X, i més concretament la primera, és l’acta de consagració de l’església del castell de Puig-reig, dedicada a Sant Martí, de l’any 907.

Mas Periques. El 1187 el vescomte de Berguedà, en el seu testament, deixà a l’orde dels Templers el Castell de Puig-reig. Durant la primera meitat del segle XIII l’orde consolidà el seu domini a l’entorn de Puig-reig mitjançant més donacions, compres, servituds, etc. Així Puig-reig va esdevenir la Comanda (institució encarregada de rebre les rendes i tributs i distribuir-los) que administrarà tot el patrimoni de l’orde al Berguedà i a la Cerdanya. Fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l’edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. Fou aleshores quan s’abandonà l’antic castell feudal de Puig-reig que no s’adequava a les necessitats dels frares templers.

Des de l’any 1212 és documentat el Mas de Sant Julià (avui conegut com a Mas Periques) sobre el qual a finals del segle XIII, l’orde militar dels Templers, senyors del castell i terme de Puig-reig, iniciaren la construcció de la seva granja-convent. A la banda nord hi ha la capella de la Mare de Déu del Carme, d’origen romànic, antigament dedicada a Sant Julià.

La dissolució de l’orde el 1312 (segle XIV), va impedir que la construcció es pogués acabar totalment i funcionés com a centre agrícola i ramader de la Comanda de Puig-reig. Amb la dissolució, una part important del patrimoni de l’ordre militar dels Templers passà a mans de l’orde militar dels Hospitalers. Sota el domini dels Hospitalers fou residència temporal dels membres de l’orde i al segle XVII encara funcionava com a masia. L’any 1721 el mas Periques encara era citat com “Mas Sant Julià, vuy lo mas Periques“.

Pont de Periques. Construcció de pedra amb quatre arcs patrocinada pels Templers. Fou bastit a finals del segle XIII i o començaments del segle XIV sobre el Llobregat i comunicava la riba esquerra amb el sector de Merlès i les Serres de Biure, i més concretament el Castell de Puig-Reig i la granja-convent que els Templers varen bastir sobre un petit penyal que domina el riu i el castell. L’arcada més gran fou restaurada aplanant-la en el seu centre fer suavitzar els pendents traient-li amb aquest retoc gran part de la seva esveltesa.