Amics de Núria LogoAmics de NúriaAdNúria
La Torre del camí d'Olost

Punt d'interès

La Torre del camí d'Olost

Lluçanès

La Torre està documentada a mitjans del segle XI, en ple romànic. L'any 1067 el lloc ja pagava censos (impostos sobre la terra o la producció) a la batllia de Comalrena, un domini feudal que depenia directament del Bisbat de Vic. Això demostra que La Torre no era un mas aïllat sense control, sinó que estava plenament integrada en l'engranatge fiscal de l'Església, que en aquella època rivalitzava en poder amb els mateixos senyors del Castell d'Olost. El pagament dels censos indica que part dels rendiments del mas anaven destinats a mantenir el culte, els sacerdots o l'altar d'Olost. Era una pràctica habitual que els nobles o els mateixos pagesos benestants fessin donacions perpètues de terres a l'església per assegurar la salvació de la seva ànima.

La Torre apareix en el fogatge de 1553, un recompte general de la població que es feia a Catalunya per motius fiscals, on es comptaven els 'focs, és a dir, les llars o cases on vivia una família. El segle anterior, segle XV, havia estat devastador a Catalunya a causa de la Pesta Negra i les Guerres Remences, que van deixar centenars de 'masos abandonats' al Lluçanès. Fet que confirma que la casa va sobreviure a la crisi medieval, mantenia una família habitant-la i continuava sent una unitat econòmica activa i productiva.

L'any 1843, després dels estralls de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), moltes masies van haver de ser reconstruïdes o reforçades. A la Torre no només es van reparar els danys, sinó que van engrandir la masia, possiblement obrint noves galeries, millorant les premses de vi o els graners per adaptar la casa a l'esplendor agrícola del moment. La llinda gravada amb el nom de Franciscus Torra Comarmena i l'any 1843 ens parla de la gran transformació física de l'edifici cap a la seva fesomia actual. En aquesta època, el llinatge de la família s'havia fusionat o derivava directament del nom del lloc: la Torre, una tradició molt catalana on els habitants agafaven el nom de la casa pairal on naixien. El segon cognom, Comarmena, ens vincula directament amb la mateixa batllia medieval esmentada vuit segles enrere: Comalrena (nom que va patir modificacions fonètiques amb els segles), mostrant l'arrelament i la unió d'aquestes famílies amb les terres del sector.