L'Scriptorium de Ripoll

L'origen l'Scriptorium de Ripoll es remunta al Monestir de Santa Maria de Ripoll, fa mil anys. El monestir va tenir un dels scriptoriums més importants i prestigiosos de tota l'Europa dels segles X i XI, especialment sota l'impuls de l'Abat Oliba. De les seves taules en van sortir desenes de manuscrits científics, històrics i litúrgics, autèntiques obres d'art que van estendre la fama del monestir arreu del continent. Allà es traduïen textos àrabs, es guardaven clàssics grecollatins i es creaven obres noves.

D'aquest taller de còpia en van sortir les famoses Bíblies de Ripoll, com la que es conserva actualment al Vaticà, manuscrits il·luminats monumentals d'una qualitat artística excepcional. Les seves riques il·lustracions van servir, de fet, de plantilla exacta per esculpir la famosa portalada de pedra del Monestir. També d'aquí va sortir la 'Gesta Comitum Barcinonensium', la primera crònica històrica sobre els comtes de Barcelona.

L'scriptorium, literalment 'lloc per escriure', era la cambra dels monestirs on els monjos es dedicaven a copiar, traduir, il·luminar (decorar) i enquadernar manuscrits. Els monjos, anomenats amanuenses o copistes, treballaven en silenci estricte durant les hores de llum natural, ja que les espelmes o llums d'oli estaven prohibits a prop dels llibres pel risc d'incendi. S'escrivia principalment sobre pergamí, pell d'animal polida, utilitzant plomes d'au i tintes fetes a base de minerals, carbó i productes vegetals. Normalment, un monjo s'encarregava de copiar el text principal, un altre (l'il·luminador) dibuixava les lletres capitals i les miniatures artístiques amb colors vius o pa d'or, i finalment s'enquadernaven les pàgines amb cobertes de fusta folrades de pell.