L'Alou de Sant Agustí de Lluçanès

El terme 'alou' prové de l'alta Edat Mitjana i definia una terra de caràcter lliure, que inicialment no havia de pagar impostos directes a cap senyor feudal. Amb el temps, però, el control d'aquest alou es va dividir. Una part de les terres de l'Alou va passar a dependre del Monestir de Ripoll i, l'altra, va quedar sota el control del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Aquesta doble dependència va fer que el territori acabés unint-se posteriorment a les parròquies veïnes, com la de Sora i la de Sant Agustí de Lluçanès, però mantenint sempre el nom de l'Alou per definir tot el sector de cases.

L'Alou no és un poble de forma circular o amb una plaça central típica, sinó que és un poble-carrer. El nucli urbà es va anar formant de manera lineal a peu del vell camí ral i ramader: la Via Peixatera o el Camí Ramader de Llevant. Les cases més antigues del nucli, com Can Pau, daten del segle XVII. A la planta baixa, on hi havia les corts, els portals son amples i sostres alts per facilitar l'entrada del bestiar. Quan arribava la nit o hi havia tempesta, els traginers podien tancar els seus animals de càrrega: mules, bous o cavalls. a l'interior d'aquestes plantes baixes. Als pisos superiors hi vivia la família i on sovint s'hi llogaven llits o habitacions per als viatgers que necessitaven dormir a cobert.

El gran creixement i la fesomia que es conserva avui dia és del segle XVIII. Les cases es van anar construint una al costat de l'altra, arrenglerades al llarg del camí ral, precisament per donar servei i allotjament a la gran quantitat de viatgers, traginers i pastors que feien la ruta transhumant cap al Ripollès i la Cerdanya.

Es conserva una 'fita ramadera', una pedra d'una sola peça, clavada verticalment a terra, d'un metre d'alçada per marcar legalment els límits i la direcció de la Carrerada Reial. Li deia al pastor: "Això és un camí ramader oficial; per aquí pots passar amb els teus milers d'ovelles sense que els pagesos locals et puguin multar o dir res per trepitjar els seus cultius". El camí passava per aquesta fita, creuava tot el carrer de l'Alou en línia recta i continuava cap a Alpens.