Església de Santa Maria de Viladordis – Santuari de la Salut

El lloc apareix documentat des del segle X, oscil·lant entre el nom de Vilamajor, que apareix el 982, i el nom de Viladordis, que ho fa el 970. Entre 915 i 938 l’església ja consta com a filial de la seu de Manresa. En el subsol davant de l’església hi ha una necròpolisalt medieval, tombes antropomorfes, situada sobre les restes d’una possible vil·la romanovisigòtica. L’església original era una construcció del segle IX, va ser destruïda el 999, quan les forces d’al-Mansur arrasaren l’església de Manresa fins als fonaments, i va ser tornada a destruir el 1114 arran de la devastació que sofrí el Bages arran d’una incursió d’un exèrcit almoràvit. Els orígens del santuari actual els trobaríem entre els segles XII i XIII. A cavall dels segles XV i XVI, es va traslladar la porta d’entrada cap a l’actual façana principal i es va erigir el campanar.

La imatge de la Mare de Déu de La Salut, és una talla de fusta gòtica del segle XIV. Des de la seva fundació, La Salut ha estat un indret freqüentat per peregrinacions, aplecs i trobades. El títol de la Salut, al santuari, va ser posterior al segle XVII fruit de les processons en què es demanava la salut, a causa de les pestes.

L’any 1522 Sant Ignasi va passar a Manresa onze mesos i durant l’estada que va realitzar a la ciutat anava freqüentment al santuari a resar i a demanar caritat a la Casa de les Marcetes, una casa que es troba a prop de l’església, on hi residien els que exercien el patronat i cuidaven l’església abans que hi hagués un mossèn resident. Sant Ignasi es va convertir en un gran devot. Actualment a l’entrada del santuari hi ha una pedra que recorda el lloc on s’agenollava per resar, la pedra conté la inscripció “Any 15 22 JHS Padre de S Ignasi“.