Església de Santa Maria de Merlès

La primera referència històrica escrita del mot Merlès data exactament de l'any 893 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Merlès. En aquest document altmedieval, el nom es va utilitzar originalment per a definir i delimitar el terme d'aquesta nova parròquia rural, la qual va néixer sota la influència del bisbat d'Urgell durant el procés de repoblació de la Catalunya central impulsat pels comtes carolingis. El seu terme inicial comprenia les dues vessants de la vall de la riera de Merlès dins l'antic comtat de Berga i el bisbat d'Urgell.

A mitjans del segle X, la riera es va convertir en la frontera política i religiosa de la zona, dividint el territori de manera permanent. La part de ponent va mantenir-se a Urgell i més tard va passar al Bisbat de Solsona, mentre que la de llevant va passar al comtat d'Osona i al bisbat de Vic. Aquesta divisió va motivar la construcció de la veïna església de Sant Martí de Merlès a l'altre vora de la riera, connectades totes dues per un pont medieval.

De la primera edificació medieval pràcticament no en queda cap rastre, ja que el temple actual és una reconstrucció barroca del segle XVII, edificada un xic més avall de l'antiga planta primitiva. Segons recull una coneguda llegenda popular de la contrada, la gran reforma barroca del segle XVII no va ser casual. S'explica que va estar motivada per una forta disputa i un crim passional entre els patriarques de les dues famílies nobles dominants de la zona, els Cortada i els Vilalta, la qual cosa va obligar finalment a enderrocar i traslladar lleugerament la ubicació de la parròquia original.