Església de Santa Maria de Les Llosses

L'any 912 ja es documenta una primera església com a propietat del destacat monestir de Ripoll, un temple que seria reconstruït posteriorment, durant els segles XI i XII, seguint l'estil romànic. Abans de l'any mil, el panorama d'aquest territori era de caràcter molt dispers; el que avui dia conflueix en un sol municipi estava organitzat originalment al voltant d'una dotzena de parròquies. En aquella època, a causa de l'aïllament geogràfic i l'organització rural, cada parròquia funcionava de manera autònoma, actuant pràcticament com un petit poble independent amb la seva pròpia vida social i religiosa.

Aquesta situació va canviar a partir del segle XI amb l'aparició del castell de la Guàrdia. La fortificació es va aixecar com un símbol del poder de la noblesa laica —primer sota els comtes de Besalú i després sota els senyors de Guàrdia i els Pinós—. A partir d'aquell moment, l'església (reconstruïda als segles XI i XII) va quedar adscrita al castell. Això significava que el poder militar passava a exercir una funció de protecció sobre l'església i els seus fidels, però també de control. Els nobles del castell s'asseguraven el domini de la zona i la recaptació de tributs, utilitzant la xarxa de parròquies ja existent com la base per organitzar el seu territori feudal.

Aquesta relació de subordinació de l'església cap al castell es va capgirar del tot l'any 1363. Quan la família Pinós va vendre el castell de la Guàrdia a l'abat de Ripoll, Ramon de Savarrés, el monestir va recuperar i multiplicar el seu antic domini. El castell ja no era la seu d'un noble laic competidor, sinó que es va convertir en el centre de la baronia de la Guàrdia, gestionada per l'església. A partir d'aquest moment, el castell i l'església van fusionar els seus interessos: des del castell es governava el territori en nom del monestir, unint sota una mateixa mà el poder terrenal, judicial i espiritual sobre les vuit parròquies de la zona.