Església de Santa Maria d’Olvan

L'origen del terme es fixa en l'acta de consagració de la seva església a la Mare de Déu, l'any 905, integrada 'infra castro Oleane', és a dir, dins del recinte del castell, pel bisbe de la Seu d’Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. El document destaca que el temple havia estat restaurat, (no construït de nou, per un noble anomenat Froia. A diferència d'altres fortaleses de la comarca, el castell d'Olvan no conserva restes visibles a simple vista, ja que l'estructura medieval va desaparèixer completament a causa de les successives reformes urbanístiques i ampliacions del temple parroquial al llarg dels segles.

Fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l’actual poble d’Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l’any 1285 els senyors d’aquesta baronia cediren el delme de l’església d’Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Quan la baronia de Portella s’uní als dominis dels Pinós, l’any 1369, l’església passà a formar part de la baronia de Gironella i Olvan. L’església romànica fou remodelada al llarg dels segles i finalment d’una manera total el segle XVIII. Així, l’any 1786, l’edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l’actualitat al bell mig del nucli d’Olvan. Essent un exemple del barroc de la Catalunya interior.

Probablement la construcció de la rectoria d’Olvan es realitzà en la mateixa època de les obres de la parroquial, cap a finals del s. XVIII, temps de gran prosperitat al camp català que queda reflectida en una intensa activitat constructiva a tot el terme municipal (ampliació de masies i construcció de masoveries) i en el creixement del mateix nucli urbà d’Olvan.