Església de Santa Maria d'Olost

El nom "Olost" apareix documentat per primera vegada l'any 908 ('in pago Ausone... in adiacentias Sancte Marie de Olost'), molt abans que existís el castell.

L'origen de la parròquia es remunta com a mínim a l'alta edat mitjana. El primer document històric conegut data de l'any 908, en un escrit de venda de terres que se situaven precisament dins de la demarcació d'aquesta església. Aquella primitiva església del segle X va ser completament reformada, ampliada o substituïda a mitjans del segle XI. Les obres documentades es van iniciar l'any 1064 i van donar pas a un temple d'estil romànic amb campanar de torre. Durant tota l'edat mitjana, Santa Maria d'Olost va ser el nucli religiós central de la zona, i de la seva parròquia en depenien com a sufragànies altres capelles com la de Santa Creu de Jutglar o Sant Salvador de Serradellops.

Cap al 1760-1780, es va decidir enderrocar el temple antic per fer-ne un de molt més gran. El primer projecte va ser encarregat a un constructor local. A mig fer, el rector de la parròquia va decidir canviar de plans i va contractar un prestigiós arquitecte. El canvi de projecte va indignar tant els veïns que el Bisbe de Vic va haver d'intervenir i organitzar una votació popular per decidir com s'havia d'acabar el temple. Finalment el bisbe va descartar els dos projecte i Va imposar un tercer disseny de línies neoclàssiques. Aquest projecte va acabar sent el més monumental i ambiciós de tots, donant lloc a l'estructura de grans dimensions amb dos campanars que avui dia es coneix com la "Catedral del Lluçanès".

Durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola (1936), el temple va patir assalts en els quals es van cremar i destruir tots els antics retaules neoclàssics de l'interior. Acabat el conflicte, el 1940, l'església es va restaurar completament.