
Punt d'interès
Lluçanès
En els documents dels segles X i XI, el lloc s'anomenava 'Ipso Pinu' (El Pi) o 'Alpino'. Amb el pas dels segles, la pronunciació va anar evolucionant de 'Espino' a Alpens. L'església d'Alpens apareix documentada per primera vegada l'any 948. En aquest document antic s'esmenta com una donació de terres i vinyes que feia un particular a la parròquia de Santa Maria. Això demostra que a mitjans del segle X ja existia una comunitat cristiana assentada al lloc i un petit temple en funcionament.
D'aquell origen medieval gairebé no en queda res a la vista, ja que el creixement de la població durant els segles posteriors (especialment la gran riquesa ramadera del segle XVIII) va fer que l'antiga església romànica s'enderroqués o s'integrés sota els ciments per poder aixecar el gran edifici barroc actual, iniciat l'any 1708. L'únic testimoni que va sobreviure a peu dret d'aquella transició medieval a la moderna va ser la base de la torre del campanar.
L'església va viure un dels seus episodis més tràgics durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840). En ser l'edifici més fort i alt del poble, es feia servir habitualment com a fortificació improvisada o refugi. Durant els enfrontaments militars de la contrada, l'església va ser totalment cremada i saquejada, perdent gran part dels seus retaules i tresors originals. Un cop acabada la contesa, entre els anys 1840 i 1845, els alpensins van haver de fer un gran esforç veïnal per desenrunar-la, restaurar-la, refer la teulada i tornar-la a obrir al culte.
La història de Santa Maria està lligada de forma immortal a la Tercera Guerra Carlina i a la cèlebre Batalla d'Alpens de 1873. Les tropes carlines van encerclar i derrotar la columna governamental, liberal, comandada pel brigadier Josep Cabrinetty que va morir d'un tret al mig de la plaça, just al davant de l'església. Segons la crònica i la llegenda popular, el tret mortal va ser disparat per un tirador d'elit carlí apostat a dalt de tot de les finestres del campanar de Santa Maria d'Alpens, canviant el rumb del combat.