Església de Sant Pere de Ripoll

La parròquia de Sant Pere fou consagrada l'any 880. Deu anys més tard el temple fou ampliat i va ser consagrat de nou, pel bisbe Gotmar de Vic.[1] Era el temple parroquial, destinat als feligresos que vivien prop del monestir. D'estil romànic, aprofità parts de l'antic edifici preromànic.

En el segle xi es va refer l'edifici, amb una planta de tres naus acabades en tres absis semicirculars. Aquest temple va perdurar fins a finals del segle xvi o principis del xvii, quan es va reformar completament el seu interior. En el segle xiv, es van construir torres i els murs de migjorn i de tramuntana, que formaven part de les defenses del monestir, fet que alterà l'estructura del temple. A finals del segle xvii es va construir la capella de la Congregació, beneïda l'any 1704. Durant la invasió francesa el temple fou saquejat i destruït parcialment. L'any 1860 es van arreglar els danys, es va construir el pòrtic d'entrada i es va ampliar el presbiteri.

En 1893, quan fou restaurat el monestir de Santa Maria de Ripoll, es va traslladar la parròquia a l'església del monestir i el temple de Sant Pere passà a ser secundari. La presència del Monestir condicionà qualsevol intervenció al seu entorn. Per això, l'actuació de l'arquitecte Josep Maria Pericas fou molt discreta en deixar la façana de l'església en segon pla i conservant l'opacitat del mur que tanca la plaça. En 1936 el temple va ser profanat i els seus retaules destruïts. Posteriorment no es va restablir el culte i des d'aleshores s'utilitza amb fins culturals. L'edifici fou remodelat per tal d'allotjar el Museu Etnogràfic de Ripoll, modificant encara més la seva fisonomia externa.