Església de Sant Pere de Montgrony

Abans de l'església en aquesta mateix lloc hi havia el Castell de Montgrony. Segons les cròniques antigues, aquest castell protegia no només el territori militar, sinó també la capella on es custodiava la imatge de la Mare de Déu de Montgrony.

Les primeres notícies documentals del castell es remunten als anys 885 o 887, quan el comte Guifré comprà al bisbe Esclua, autoproclamat Bisbe d'Urgell, el castell i després el donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses. El 1017, arran de l'expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses, els comtes de Besalú van usurpar el castell de forma violenta, i no va ser fins a l'any 1084 que el monestir va recuperar els seus drets legítims sobre el castell i la muntanya.

A partir del segle X i XI, a causa de l'allunyament de les fronteres de guerra, les funcions defensives es van traslladar i el castell va deixar de funcionar com a fortalesa i el lloc va passar a tenir una importància exclusivament religiosa i de devoció.

La primera constància d'una església és de l'any 899, esmentada com una cella (una petita cel·la monàstica o capella rural) en un document de l'emperador Carles el Simple que confirmava les possessions del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Es trobava dins del terme de l’antic castell de Mogrony. Ja l'any 906 consta que exercia funcions de parròquia per a tota la vall.

L'edifici actual es va començar a reconstruir a finals del segle XI, però les obres es van allargar durant dècades. El motiu va ser la invasió del lloc l'any 1017 per part dels comtes de Besalú. La nova església romànica es va consagrar solemnement l'any 1138. L'any 1668 es va produir un greu ensorrament o destrucció a Sant Pere de Montgrony i les funcions de parròquia es van traslladar definitivament al poble de Gombrèn.

El temple de la muntanya va quedar abandonat durant el segle XIX fins que, l'any 1880, el bisbe Josep Morgades de Vic —i més tard el bisbe Torras i Bages— van finançar una gran restauració per salvar-lo de la ruïna total.