Església de Sant Pere de Gombrèn

L'origen del nom del poble prové d'un antropònim germànic altmedieval, Gomesindus, evolucionant posteriorment cap a Gombrèn. El 905 apareix un document judicial on els anomenats 'homines de Gumesindo', els homes de Gomesindus, van testificar davant d'un tribunal del comte de Cerdanya i Besalú., fet qie demostraria que Gomesindus era el cap de la comunitat o l'antic senyor d'aquells masos situats a la vall del riu Merdàs.

El nom llatinitzat Gomesindus va passar a la forma catalana Gomesind o Gomesen. L'any 1246 ja es recull documentalment l'expressió 'valle de Gomsen'. La interferència posterior al segle XVIII amb el veí massís i castell de Montgrony va fer que la gent el bategés popularment com a Gombreny, nom que va ser oficial fins que l'any 1984 es va recuperar la forma històrica i etimològica: Gombrèn.

La capella primitiva de Santa Maria Magdalena de Gombrèn va ser el temple original sobre el qual es va aixecar l'actual església barroca de Sant Pere, al bell mig del nucli urbà i documentada des de la primeria del segle XV. Durant tota l'edat mitjana, l'església parroquial de la zona no era la del poble, sinó la cèlebre i monumental església romànica de Sant Pere de Montgrony, enclavada a les cingleres a més de 1.400 metres d'altitud.

Pujar a la muntanya per a batejos, enterraments o misses era molt feixuc per a la població. L'any 1668, un greu ensorrament o destrucció a Sant Pere de Montgrony va accelerar els plans: la categoria de parròquia oficial es va traslladar definitivament al nucli urbà de Gombrèn (cap a l'any 1695). La capella medieval de Santa Magdalena va quedar petita de forma immediata en haver d'acollir tota la vida parroquial de Gombrèn. Per aquesta raó, a principis del segle XVIII es va decidir enderrocar completament la capella primitiva per aprofitar el seu solar i aixecar-hi el gran temple barroc actual, inaugurat l'any 1725.