Església de Sant Miquel de Castellgalí

Hi ha indicis d’assentaments íbers entre els segels VI i I a.C, aen vil·la romana imperial. La història dels inicis del poble coincideix amb la del seu castell. En un document de 867 apareix citat el Castelo de Galindo (“castell de Galí”). Se sap poc de la història d’aquest castell, avui en ruïnes. Els primers senyors del castell i del terme van ser els Galí, que van donar el nom definitiu al poble.

El 1178 el castell i el terme de Castellgalí va ser venut al rei Alfons I per Sibil·la de Manresa, descendent de la nissaga dels Galí, qui l’havia heretat de la seva mare. Els vassalls del rei Alfons I que governaven el castell i es feren dir Castellgalí, varen conservar el castell fins el 1350 a partir del qual fou venut diverses vegades fins que el 1563 el va comprar la família Amigant i foren els senyors fins a l’abolició dels senyorius feudals fins el 1812. Es creu que el castell va ser destruït durant la Guerra Civil catalana o Guerra dels remences, entre 1462 i 1472.

Està documentat el 1292 que al costat de la fortalesa existia una petita capella romànica dedicada a Santa Maria. La seva funció va ser exclusivament la d'un temple privat de devoció per als senyors i soldats del castell, sense haver obtingut mai la categoria de parròquia de la vila (funció que feia l'Església de Sant Miquel).

L'Església de Sant Miquel de Castellgalí, segons els historiadors, va exercir com a església parroquial des dels inicis de la creació del nucli. Tot i així, no apareix esmentada oficialment com a parròquia de Castellgalí fins al 1154, condició que es torna a ratificar de forma escrita l'any 1232.

Tot i que l'estructura actual respon majoritàriament a reformes d'època barroca i neogòtica, l'església conserva la seva essència i arrels medievals i de la primitiva construcció romànica només en queden uns pocs vestigis integrats. Durant el segle XVII es va dur a terme la transformació arquitectònica més profunda del temple. Aquest fet queda testimoniat a la llinda de la porta de la capçalera, on hi ha gravat l'any 1632. En aquest període es va aixecar el campanar. A finals del segle XIX l'església es va engrandir i embellir seguint els cànons de l'estil neogòtic, definint la façana que veiem avui en dia.