Església de Sant Maurici de la Quar

El nom apareix recollit a l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell, el 1016, sota la forma llatinitzada d''Illa Corre' o 'Laccorre'. L'església parroquial històrica, el Santuari de Santa Maria de la Quar, exigia una pujada llarga i feixuga fins a dalt de la mola de roca. Per facilitar el culte diari i els enterraments dels pagesos que vivien a la zona baixa de la vall meridional, es va fundar la capella de Sant Maurici durant el segle XIV.

Sant Maurici de la Quar, va néixer al voltant d'un espai de culte molt senzil. Des del segle XIV està documentada l'existència d'una petita capella rural dedicada a Sant Maurici, filial de la parròquia de Santa Maria de la Quar. El culte i la gestió estaven totalment controlats pels monjos del proper Monestir de Sant Pere de la Portella, els quals desplaçaven regularment un dels seus religiosos, sovint el prior, per fer-hi missa.

Al Segle XVII l'antiga capella gòtica o romànica es va enderrocar per aixecar l'església barroca que podem veure actualment. Es va dissenyar amb una sola nau rectangular i capelles laterals. Al segle XIX va patir una gran reforma estètica a la seva façana i es va aixecar la característica torre del campanar de planta quadrada.

El 1835, quan els monjos van haver d'abandonar el monestir de la Portella, la capella de Sant Maurici va passar directament a mans del Bisbat de Solsona. Davant l'aïllament del vell santuari, el bisbat va decidir elevar Sant Maurici a la categoria de parròquia independent l'any 1873. Posteriorment, l'èxode rural va buidar les masies de la muntanya alta i, com que a Sant Maurici era on quedaven els pocs habitants empadronats, la seu oficial de l'Ajuntament de la Quar es va establir definitivament en aquest pla.