Església de Sant Martí de Puigbó

A la baixa edat mitjana, el veïnat de Puigbó no era només un lloc de pas. Tradicionalment, estava format per unes 12 famílies o masos actius distribuïts per la muntanya. Avui dia, pràcticament tot el veïnat ha quedat abandonat o reduït a un parell de masies habitades, com el Mas Puigbó.

Entre els anys 1736 i 1737, es va edificar una nova església a la part baixa, a la vora del torrent de Puigbò, per a continuar les funcions de parròquia del veïnat de Puigbò. La llinda de la porta d'entrada conserva gravat l'any 1736. Aquesta església va ésser construïda en substitució de la primitiva romànica adossada al Castell de Puigbó: l'església del Castell de Sant Martí de Puigbó, de la qual existeixen restes. L'interior conserva restes molt degradades de pintures murals arquitectòniques que daten d'una reforma posterior de l'any 1806. No té culte des de 1939.

La parròquia va caure en decadència en començar el progressiu abandonament i despoblament dels masos del veïnat, i ha arribat fins a nosaltres en estat de semi ruïna.