Església de Sant Marcel de Planès o de Planès de Rigard

L'any 919, el rei Lotari de França (rei de la Francònia Occidental, sota la tutela del qual encara es trobaven formalment els comtats catalans) va signar un precepte on cedia la propietat d'aquest alou (una terra lliure de càrregues senyorials, propietat directa del rei) de Planeces i la seva església primigènia a favor del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Cinc anys més tard, el 924, :un nou document reial va tornar a ratificar aquest traspàs, consolidant el control de l'abadia sobre les pastures i els habitants de la zona de muntanya.

El 1949, en els treballs de restauració del temple, es va desmuntar l'altar major i va aparèixer una capseta amagada. El pergamí que hi havia a l'interior va revelar que la consagració oficial feta per l'Abat Oliba va tenir lloc exactament en un moment comprès entre els anys 1018 i 1046, fet que permet situar la seva construcció entre aquests anys.

S'anomena històricament Sant Marcel de Planès de Rigard. Del llatí Planers (terreny pla).el llogaret es va assentar sobre un petit replà natural des d'on es domina de forma planera el fons de la vall. I Rigard, és el nom de l'afluent del Freser que neix a la collada de Toses i que s'encarrega d'esculpir tota la vall on es troba el poble.