Església de Sant Llorenç de Campdevànol

El nom de Campdevànol (Campo de Vanalo) apareix documentat des de l'any 890 n l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll. L’església de Sant Llorenç apareix en el registre de parròquies del Bisbat de Vic des de l’any 1075, fet que indica la seva existència amb anterioritat a aquesta data. En els segles XI i XII surt esmentada com a “St.Laurencio de Campo Avandali o Vanalo”.

Durant l'edat mitjana, el temple i el seu terme van pertànyer al poderós Monestir de Santa Maria de Ripoll, possessió confirmada l’any 1260 en un escrit del papa Alexandre IV. La jurisdicció del seu terme fou motiu de plet entre el bisbat de Vic i el monestir de Ripoll, que l’any 1312 fou sentenciat a favor del monestir.

De la primitiva església romànica només en resta el campanar i part dels murs, ja que l’edifici patí una greu destrucció al segle XVII. L’edifici original fou profundament reformat entre els anys 1671 i 1674. L’any 1868 li fou afegida com a sufragània l’antiga parròquia de Sant Quintí de Puig-rodon. L’any 1936 fou devastada i incendiada, i des d’aleshores resta abandonada i sense culte. L’any 1990 el Bisbat de Vic donà l’església a la família Capdevila, que la rehabilità.