Església de Sant Joan d'Avinyó

En els documents de l'alta edat mitjana, el lloc ja apareix registrat l'any 967 com a 'Castro Avinione' (Castrum Avingone o Avinione). Aquest castell medieval, avui desaparegut, va ser el que va donar unitat i nom definitiu al terme. El nom prové evolutivament del nom propi llatí 'Avennius' o 'Avinius' (el nom del propietari o terratinent romà que posseïa una antiga explotació agrícola o 'villa' en aquesta zona).

La primera església, dedicada a Sant Andreu, va ser construïda per iniciativa del comte Sunyer de Barcelona (fill de Guifré el Pelós) l'any 932 per tal de potenciar el repoblament de la Catalunya Central. Informació que constava formalment en un pergamí mil·lenari que es custodiava a l'arxiu parroquial, destruït i cremat l'any 1936 durant la Guerra Civil.

A partir del segle XI, el temple comença a rebre la doble advocació de Sant Joan i Santa Maria. L'any 1232, a causa de l'estat ruïnós d'un altre temple vell proper a la riera de Relat, els veïns van decidir traslladar o reconstruir per complet l'església de la Plaça. El nou edifici d'estil romànic va ser consagrat solemnement el 1233 ja sota la titularitat única de Sant Joan.

L'església de Sant Joan d'Avinyó, tot i ser un temple romànic pur del segle XIII, és fruit d'una combinació de reformes que s'hi han fet tot mantenint-ne l'estructura original: els murs de la nau són autèntics del 1232, el campanar i l'espai interior són majoritàriament barrocs, i els absis exteriors són una reproducció del segle XX imitant l'estil romànic llombard original.