Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sant Fruitós de Bages

Victòria i Iscle van ser dos germans cristians que van viure a la ciutat de Còrdova a finals del segle III. Iscle va ser decapitat i Victòria va morir travessada per les fletxes en no voler renunciar a la seva fe. El culte a Sant Iscle i Santa Victòria es va estendre molt ràpidament per tot Catalunya durant l'alta edat mitjana. L'any 1010, durant les campanyes militars dels comtes catalans (com Ramon Borrell de Barcelona) contra el Califat de Còrdova, van portar relíquies dels dos sants cap al nord. Aquestes relíquies es van dipositar en monestirs i llocs clau com el Monestir de Sant Salvador de Breda. Des d'aquests punts, la devoció va créixer ràpidament i es van consagrar desenes de capelles i esglésies rurals sota la seva protecció, com la de Sant Iscle i Santa Victòria.

A finals del segle IX o principis del X es construeix el primer temple preromànic amb una capçalera quadrangular. L'any 950 apareix la primera referència documental de l'església quan Salla, fundador del proper monestir de Sant Benet de Bages, cedeix un alou (propietat) situat al costat de l'església de Sant Iscle.

L'entorn de l'església va créixer gràcies a la creació d'una sagrera l'any 1035 (un radi de 30 passes protectores al voltant del temple contra la violència feudal). Cap al 1066 el lloc ja s'anomenava formalment "vila", funcionant com una comunitat rural cohesionada per la fe als dos sants patrons. Aquest mateix any 1066, es confirma la seva categoria com a parròquia independent dins de l'antic terme de Manresa i s'anomena vila. Inicialment, depenia de la canònica de Santa Maria de Manresa (la Seu).

El 1252, la família Guàrdia, que exercia la vegueria de Manresa, cedeix la possessió del lloc de Sant Iscle a l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (els hospitalers), que en mantindran la senyoria fins al segle XIX, reforçant el caràcter protector del recinte religiós dedicat als sants.

Al segle XII s'aixeca l'estructura romànica actual, substituint l'antiga edificació preromànica.